14 febrer, 2020
El dia 11 de febrer del 2020 el Ministerio de Ciencia e Innovación i la FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología) han publicat el seu ranking de visibilitat i impacte de revistes científiques d’humanitats, on apareix en 11è lloc de l’àmbit de lingüística i dins el Quartil 1 la revista Catalan Journal of Linguistics, editada pel Centre de Lingüística Teòrica.
4 febrer, 2020
Segons l’informe EUROCAT – Surveillance of congenital Anomalies in Europe: Epidemiology of Down syndrome 1994-2014, dels 5,2 milions de persones nascudes cada any a la Unió Europea, al voltant de 104,000 (2,5%) pateixen anomalies congènites. La Síndrome de Down (SD), un trastorn causat per la trisomia del cromosoma 21, representa aproximadament el 8% d’aquestes anomalies. Per abordar la integració social d’aquest col·lectiu, la millora de la parla, i en particular, de la prosòdia i la qualitat de la veu, és determinant. Aquest, però, és un repte difícil d’abordar. Els experiments descrits en article centren el seu interès en aquest aspecte, gràcies a la possibilitat d’emmagatzemar mostres de veu de parlants amb SD sense la pressió d’un entorn experimental, com ofereix el videojoc educatiu Pradia: Misteri en la ciutat, una eina clínica per a practicar l’ús adequat de la prosòdia en un entorn gamificat.
En el tractament de la millora de la parla de les persones amb Síndrome de Down (SD) és difícil definir un comportament lingüístic únic. Les persones amb SD presenten problemes de parla diversos: des del tartamudeig fins a la parla inintel·ligible per una excessiva relaxació muscular. Hi ha una bibliografia àmplia sobre l’adquisició del vocabulari i la morfosintaxi en infants amb SD; en canvi, la informació disponible sobre el component fònic, i, en particular, sobre la prosòdia -que inclou l’entonació, l’accent i el ritme- és escassa.
El poc interès que ha suscitat aquest component contrasta amb el fet que la prosòdia és de vital importància per a l’èxit comunicatiu. A més de discriminar significats (funció lingüística), l’ús apropiat dels fenòmens prosòdics en un context determinat (funció pragmàtica) és bàsic per a una correcta interacció social. No obstant això, encara desconeixem en què s’aparta la prosòdia de la parla de persones amb SD dels models representatius de la parla general.
Els objectius de l’experiment presentat en l’estudi de Mario Corrales i altres investigadors de l’equip publicat el 2019 són identificar els trets acústics que determinen que una frase sigui percebuda amb un patró prosòdic atípic, analitzar la variació individual i desenvolupar una eina automàtica. Per aquest motiu, una logopeda i una lingüista van jutjar per separat l’acceptabilitat prosòdica de frases pronunciades per parlants amb SD. Les decisions es van usar per entrenar un classificador automàtic que prediu la qualitat prosòdica amb una precisió del 79,3% i amb una taxa d’encerts positius del 89.9%. L’anàlisi de la influència que cada tret acústic exerceix en els judicis dels experts mostra que la percepció d’una frase ben formada prosòdicament no té un correlat únic, sinó que s’associa, depenent de cada veu, amb aspectes temporals, freqüencials o d’intensitat, cosa que fa palesa la complexa detecció d’errors prosòdics.
Un altre punt d’interès és el fet de relacionar la qualitat prosòdica de les produccions dels parlants amb SD amb el seu desenvolupament verbal i cognitiu. Per fer-ho, es va administrar als informants els instruments d’avaluació d’ús generalitzat en psicologia clínica: el Test de Vocabulari en Imatges PEABODY i el Test de Matrius Progressives de Raven. Els resultats van indicar una correlació significativa entre les diferents mesures: l’edat mental verbal està molt relacionada amb el nivell de desenvolupament cognitiu, i al seu torn, el nombre d’enunciats “ben formats prosòdicament” és menor en un nivell de desenvolupament cognitiu baix.
L’estudi present suposa un pas endavant per incorporar un mòdul d’avaluació automàtica en el videojoc educatiu PRADIA: Misteri a la ciutat, on el jugador o jugadora ha de superar una sèrie de reptes mitjançant tasques que es recolzen en l’ús adequat de la prosòdia. En la versió actual, les sessions del joc necessiten el suport d’un o d’una terapeuta que avaluï la qualitat prosòdica dels enunciats. Convertir el videojoc en recurs d’autoaprenentatge estén les seves possibilitats com a eina clínica.
Aquest treball forma part d’un esforç interdisciplinari (lingüística, psicolingüística, pedagogia, filosofia i enginyeria informàtica) per al desenvolupament de recursos tecnològics orientats a la intervenció clínica en dificultats de prosòdia i ha estat parcialment finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER (TIN2017-88858-C2-1-R) i el projecte finançat per la Junta de Castella i Lleó (VA050G18).
Lourdes Aguilar Cuevas
Departament de Filologia Espanyola
Àrea de Llengua Espanyola
Universitat Autònoma de Barcelona
Referències
Aguilar, L. (2019). Learning Prosody in a Video Game-Based Learning Approach. Multimodal Technologies and Interaction, 3(3), 51.
Corrales-Astorgano, M., Martínez-Castilla, P., Escudero-Mancebo, D., Aguilar, L., González-Ferreras, C., & Cardeñoso-Payo, V. (2019). Automatic Assessment of Prosodic Quality in Down Syndrome: Analysis of the Impact of Speaker Heterogeneity. Applied Sciences, 9(7), 1440.
6 juny, 2019
El Centre de Lingüística Teòrica comunica amb profunda tristor que ens ha deixat la nostra col·lega i amiga M. del Carme Picallo, professora del Departament de Filologia Catalana.
Llicenciada en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, es va doctorar en Lingüística a la City University of New York, amb una tesi dirigida pel Dr. Robert Fiengo titulada Opaque Domains i en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Havia estat docent, entre altres, a les universitats de Rutgers, Maryland i City University of New York i havia fet estades al Massachusetts Institute of Technology i al Departament de Lingüística de New York University.
Va tornar a Catalunya el 1989 i es va integrar al Departament de Filologia Catalana i al Centre de Lingüística Teòrica, en els quals ha deixat el seu mestratge docent i la seva empremta com a investigadora rigorosa en el camp de la gramàtica generativa. Amb interessos molt amplis en el camp de la lingüística, la seva recerca es va centrar en la sintaxi formal, la variació lingüística i la interfície entre sintaxi i semàntica, en una varietat de temes que van des de l’estudi dels subjectes nuls; les anàfores; la localitat; els possessius; l’estructura, les propietats i les categories funcionals dels nominals; als adjectius i el gènere; entre altres. Entre les seves publicacions destaca l’edició del volum Linguistic Variation in the Minimalist Framework (Oxford University Press), resultat d’un workshop de debat organitzat per ella mateixa en què es van debatre les tendències minimalistes, cartogràfiques i reduccionistes de la variació gramatical.
Va ser Vicerectora de Recerca (1999-2002) i va formar part de diversos comitès científics de la European Science Foundation i de l’European Research Council.
Intel·lectual inquieta, profunda i compromesa, sempre disposada al debat teòric i metodològic, des d’avui ens manca el seu profund coneixement de la lingüística i la generositat amb què l’oferia als col·legues, als doctorands que van poder gaudir del seu mestratge i a tots els professionals que van col·laborar en un moment o un altre amb el CLT. Ens faltarà, sobretot, la calidesa de la seva amistat, l’estímul de la seva conversa enriquidora i l’esperó de les seves preguntes.
The Centre de Lingüística Teòrica mourns the passing of our colleague and friend M. del Carme Picallo, lecturer at Departament de Filologia Catalana of the Universitat Autònoma de Barcelona.
She obtained her first degree in Philosophy at the Universitat de Barcelona and a PhD in Linguistics at the City University of New York, with a thesis directed by Dr Robert Fiengo entitled Opaque Domains; she also obtained a doctorate in Catalan Philology at the UAB. She lectured at the universities of Maryland, Rutgers and the City University of New York, among others, and completed stays at the Massachusetts Institute of Technology and the Department of Linguistics of New York University.
She returned to Catalonia in 1989 and joined the faculty of the Departament de Filologia Catalana and the Centre de Lingüística Teòrica, where she will be remembered for her teaching mastery and her rigorous research in the field of generative grammar. She held very broad interests in linguistics, but her research focused on formal syntax, linguistic variation and the syntax-semantics interface, with studies on null subjects, anaphora, locality, possessors and the functional categories in the nominal domain, adjectives and gender. Among her publications, she edited the volume Linguistic Variation in the Minimalist Framework (Oxford University Press), the result of a workshop she organised to debate on the approaches of minimalism, cartography and reductionism to grammatical variation.
She was Vice-rector of Research between 1999 and 2002 and a member of various scientific committees of the European Science Foundation and the European Research Council.
A sharp intellectual, committed and always willing to engage in theoretical and methodological debate, we will miss her deep linguistic knowledge and her willingness to share it generously with colleagues and students. Above all, we will miss her warm friendship, her inspiring conversation and her stimulating questions.
