In memoriam: Carme Picallo (1950–2019)

In memoriam: Carme Picallo (1950–2019)

En aquest primer aniversari de la mort de Carme Picallo, els membres del CLT la volem recordar en el moment  de la inauguració del Workshop Linguistic Variation in the Minimalist Framework (UAB-Casa de Convalescència, Barcelona. 14-15 de gener de 2010), en què se’ns mostra com l’excel·lent lingüista que era.

Com a investigadora principal d’un projecte Consolider del Ministerio de Educación y Ciencia, Carme Picallo va organitzar el gener del 2010 un important col·loqui sobre variació lingüística des de la perspectiva teòrica, en el qual els principals representants dels dos màxims corrents  dins el marc de la gramàtica generativa, l’aproximació cartogràfica i el minimisme radical, van debatre els avantatges teòrics i descriptius dels posicionaments respectius.
Les ponències es poden trobar en el volum d’Oxford University Press Linguistic Variation in the Minimalist Framework (2014), en el qual Carme Picallo, discreta com sempre, hi deixa només el pròleg com a editora del recull, en què es limita a introduir la importància del debat i de les aportacions dels seus col·legues. El que no hi diu, però sabem molt bé, és que va ser ella qui plantejà les preguntes, trià els ponents i ordenà el debat.

La revista CatJL té el segell de qualitat FECYT i és al Q1 de Lingüística

La revista CatJL té el segell de qualitat FECYT i és al Q1 de Lingüística

El dia 11 de febrer del 2020 el Ministerio de Ciencia e Innovación i la FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología) han publicat el seu ranking de visibilitat i impacte de revistes científiques d’humanitats, on apareix en 11è lloc de l’àmbit de lingüística i dins el Quartil 1 la revista Catalan Journal of Linguistics, editada pel Centre de Lingüística Teòrica.

Dues publicacions de l'equip de Lourdes Aguilar a UABDivulga

Dues publicacions de l'equip de Lourdes Aguilar a UABDivulga

Com valorar la qualitat prosòdica i de parla en joves amb Síndrome de Down

Segons l’informe EUROCAT – Surveillance of congenital Anomalies in Europe: Epidemiology of Down syndrome 1994-2014, dels 5,2 milions de persones nascudes cada any a la Unió Europea, al voltant de 104,000 (2,5%) pateixen anomalies congènites. La Síndrome de Down (SD), un trastorn causat per la trisomia del cromosoma 21, representa aproximadament el 8% d’aquestes anomalies. Per abordar la integració social d’aquest col·lectiu, la millora de la parla, i en particular, de la prosòdia i la qualitat de la veu, és determinant. Aquest, però, és un repte difícil d’abordar. Els experiments descrits en article centren el seu interès en aquest aspecte, gràcies a la possibilitat d’emmagatzemar mostres de veu de parlants amb SD sense la pressió d’un entorn experimental, com ofereix el videojoc educatiu Pradia: Misteri en la ciutat, una eina clínica per a practicar l’ús adequat de la prosòdia en un entorn gamificat.

En el tractament de la millora de la parla de les persones amb Síndrome de Down (SD) és difícil definir un comportament lingüístic únic. Les persones amb SD presenten problemes de parla diversos: des del tartamudeig fins a la parla inintel·ligible per una excessiva relaxació muscular. Hi ha una bibliografia àmplia sobre l’adquisició del vocabulari i la morfosintaxi en infants amb SD; en canvi, la informació disponible sobre el component fònic, i, en particular, sobre la prosòdia -que inclou l’entonació, l’accent i el ritme- és escassa.
El poc interès que ha suscitat aquest component contrasta amb el fet que la prosòdia és de vital importància per a l’èxit comunicatiu. A més de discriminar significats (funció lingüística), l’ús apropiat dels fenòmens prosòdics en un context determinat (funció pragmàtica) és bàsic per a una correcta interacció social. No obstant això, encara desconeixem en què s’aparta la prosòdia de la parla de persones amb SD dels models representatius de la parla general.
Els objectius de l’experiment presentat en l’estudi de Mario Corrales i altres investigadors de l’equip publicat el 2019 són identificar els trets acústics que determinen que una frase sigui percebuda amb un patró prosòdic atípic, analitzar la variació individual i desenvolupar una eina automàtica. Per aquest motiu, una logopeda i una lingüista van jutjar per separat l’acceptabilitat prosòdica de frases pronunciades per parlants amb SD. Les decisions es van usar per entrenar un classificador automàtic que prediu la qualitat prosòdica amb una precisió del 79,3% i amb una taxa d’encerts positius del 89.9%. L’anàlisi de la influència que cada tret acústic exerceix en els judicis dels experts mostra que la percepció d’una frase ben formada prosòdicament no té un correlat únic, sinó que s’associa, depenent de cada veu, amb aspectes temporals, freqüencials o d’intensitat, cosa que fa palesa la complexa detecció d’errors prosòdics.
Un altre punt d’interès és el fet de relacionar la qualitat prosòdica de les produccions dels parlants amb SD amb el seu desenvolupament verbal i cognitiu. Per fer-ho, es va administrar als informants els instruments d’avaluació d’ús generalitzat en psicologia clínica: el Test de Vocabulari en Imatges PEABODY i el Test de Matrius Progressives de Raven. Els resultats van indicar una correlació significativa entre les diferents mesures: l’edat mental verbal està molt relacionada amb el nivell de desenvolupament cognitiu, i al seu torn, el nombre d’enunciats “ben formats prosòdicament” és menor en un nivell de desenvolupament cognitiu baix.
L’estudi present suposa un pas endavant per incorporar un mòdul d’avaluació automàtica en el videojoc educatiu PRADIA: Misteri a la ciutat, on el jugador o jugadora ha de superar una sèrie de reptes mitjançant tasques que es recolzen en l’ús adequat de la prosòdia. En la versió actual, les sessions del joc necessiten el suport d’un o d’una terapeuta que avaluï la qualitat prosòdica dels enunciats. Convertir el videojoc en recurs d’autoaprenentatge estén les seves possibilitats com a eina clínica.
Aquest treball forma part d’un esforç interdisciplinari (lingüística, psicolingüística, pedagogia, filosofia i enginyeria informàtica) per al desenvolupament de recursos tecnològics orientats a la intervenció clínica en dificultats de prosòdia i ha estat parcialment finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER (TIN2017-88858-C2-1-R) i el projecte finançat per la Junta de Castella i Lleó (VA050G18).
 
Lourdes Aguilar Cuevas
Departament de Filologia Espanyola
Àrea de Llengua Espanyola
Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

Aguilar, L. (2019). Learning Prosody in a Video Game-Based Learning Approach. Multimodal Technologies and Interaction, 3(3), 51.

Corrales-Astorgano, M., Martínez-Castilla, P., Escudero-Mancebo, D., Aguilar, L., González-Ferreras, C., & Cardeñoso-Payo, V. (2019). Automatic Assessment of Prosodic Quality in Down Syndrome: Analysis of the Impact of Speaker Heterogeneity. Applied Sciences, 9(7), 1440.

Inauguració de la placa en record de Carme Picallo

Inauguració de la placa en record de Carme Picallo

El dia 4 d’octubre de 2019 es va inaugurar la placa del Seminari Carme Picallo al Centre de Lingüística Teòrica, just abans de l’acte d’homenatge en què van participar Ignacio Bosque (UCM), Oriol Quintana (UAB) i M.Lluïsa Hernanz (UAB).

Fotografies del workshop FunExp2019

Fotografies del workshop FunExp2019

El 9 i 10 de setembre va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona el workshop “Functional Categories and Expressive Meaning”.

Hi van participar com a ponents convidats Elena Castroviejo, Silvio Cruschina, Anastasia Giannakidou i Jessica Rett.

Aquí podeu veure algunes fotografies del workshop:

 

Trobareu un altre conjunt de fotos a la pàgina web del congrés:

 Fotos del congrés