Cuestiones de morfología léxica

Autors:

Cristina Buenafuentes, Gloria Clavería, Isabel Pujol (eds.).

Títol:

Cuestiones de morfología léxica

Editorial: Iberoamericana Vervuert
Data de publicació: 2016
Pàgines: 228
ISBN13: 978-84-8489-968-6

El contenido de esta obra refleja algunos de los focos de debate de la investigación sobre morfología léxica en la actualidad. Algunos de ellos se derivan de las relaciones entre los distintos procesos de formación de palabras y otros surgen de la interdependencia entre la morfología y otros componentes de la gramática. Reúne una selección de trabajos sobre diferentes temas, tales como: el concepto de paresíntesis, el análisis de la competencia de sufijos, o la interrelación de la morfología con otros componentes de la gramática, como la sintaxis o la semántica.
Las diferentes contribuciones han sido elaboradas por reconocidos investigadores en el terreno de la morfología del español. Los textos se articulan en torno a las investigaciones que se presentaron en el “Ciclo de conferencias sobre morfología léxica” celebrado en la Universitat Autònoma de Barcelona y en la Universitat de Girona desde octubre de 2013 hasta enero de 2014. El ciclo surgió de la necesidad de profundizar en distintos aspectos de la formación de palabras, motivada por el desarrollo del proyecto, el cual tenía entre sus objetivos el análisis de las palabras complejas en la historia del español.

Diccionari de Sinònims de Frases Fetes (versió en línia)

Autors:

M. Teresa Espinal

Títol:

Diccionari de Sinònims de Frases Fetes

Editorial: Universitat Autònoma de Barcelona
Data de publicació: 2018

Més informació

Aquest Diccionari de Sinònims de Frases Fetes (a partir d'ara DSFF) és un diccionari conceptual d'expressions lexicalitzades, atès que sota conceptes agrupa informació gramatical i lingüística referida a expressions lexicalitzades de naturalesa gramatical diversa, allò que en la gramàtica tradicional s'han anomenat genèricament locucions i frases fetes. Per informació gramatical s'ha entès el conjunt de propietats que dona compte de la manera com es construeix una expressió lexicalitzada: propietats sintàctiques, semàntiques, lèxiques, morfològiques i fonètiques, si escau. Per informació lingüística s'ha entès el conjunt d'informacions complementàries que en certes ocasions acompanya la descripció d'una expressió lexicalitzada: propietats dialectals (marcatge dialectal d'una expressió i variants dialectals), normatives, etimològiques, etc.

Relating (Un)acceptability to Interpretation

Autors:

Urtzi Etxeberria, Susagna Tubau, Viviane Deprez, Joan Borràs-Comes and M. Teresa Espinal

Títol:

Relating (Un)acceptability to Interpretation

Editorial: Frontiers in Psychology
Col·lecció: Frontiers in Psychology #8
Data de publicació: 2018

Més informació
Text complet


Although contemporary linguistic studies routinely use unacceptable sentences to determine the boundary of what falls outside the scope of grammar, investigations far more rarely take into consideration the possible interpretations of such sentences, perhaps because these interpretations are commonly prejudged as irrelevant or unreliable across speakers. In this paper we provide the results of two experiments in which participants had to make parallel acceptability and interpretation judgments of sentences presenting various types of negative dependencies in Basque and in two varieties of Spanish (Castilian Spanish and Basque Country Spanish). Our results show that acceptable sentences are uniformly assigned a single negation reading in the two languages. However, while unacceptable sentences consistently convey single negation in Basque, they are interpreted at chance in both varieties of Spanish. These results confirm that judgment data that distinguish between acceptable and unacceptable negative utterances can inform us not only about an adult’s grammar of his/her particular language but also about interesting cross-linguistic differences. We conclude that the acceptability and interpretation of (un)grammatical negative sentences can serve linguistic theory construction by helping to disentangle basic assumptions about the nature of various negative dependencies.


Títols de la col·lecció / Also in this series:

Serés & Espinal (2019). Russian definitional generic sentences

Autors:

Dària Serés, M.Teresa Espinal

Títol:

Russian definitional generic sentences

Editorial: Glossa: A Journal of General Linguistics, 4(1). Ubiquity Press
Data de publicació: 14 de juny de 2019
Pàgines: 30

Més informació
Text complet


In this article we analyse Russian definitional sentences, which are a type of generic sentence. We focus on the structure and meaning of canonical definitions, which express an identity/identification relation between two nominal concepts. In Russian such definitions are given in the form of a bi-nominative structure: NP1 – èto NP2 (‘NP1 is NP2’). We argue that definitional sentences are copular, and they are non-predicational, showing similarities to equative, identificational and specificational sentences. We also argue that (i) both NPs in definitional sentences are kind-referring, whereas èto is non-referential; (ii) a copula be maps a kind entity (the denotation of NP2) to itself (identity function); and (iii) the neuter element èto introduces a presentational function that maps the kind entity in postcopular position to a function that looks for another kind entity (the one corresponding to NP1) and composes a definitional generic sentence.

Cabré (2022). Syncretism and ordering in the evolution of Catalan pronominal clitic clusters

Autors:

Teresa Cabré

Títol:

Syncretism and ordering in the evolution of Catalan pronominal clitic clusters

Editorial: Borealis: An International Journal of Hispanic Linguistics, 11(1), pp. 173-190
Data de publicació: Maig de 2022

Més informació

This paper examines the 3rd person clitic combinations found in a digital corpus of Catalan texts dating from the 11th century to the first half of the 18th (the CICA) and attempts to clarify the origin of the current clitic system of colloquial non-Valencian Catalan. Scrutiny of the database shows that the locative HI (i.e., hi or its variants í/y/hic) replaced the canonical dative clitic of 3rd person clusters in the 14th-15th centuries in both singular and plural forms, contrary to what has previously been claimed. The medieval patterns of usage that the data reveal are very close to those occurring in colloquial non-Valencian Catalan as it is spoken nowadays, as opposed to those seen in Valencian Catalan, where a locative clitic is no longer present. On the basis of the CICA’ data, we argue that the incompatibility of plural morpheme combinations in Old Catalan—among other reasons—forced the generalization of the morpheme /i/ as a dative marker, thus converting it into the true ‘elsewhere’ item of the Catalan clitic system. The similarity between medieval and modern colloquial non-Valencian Catalan clitic forms allows us to analyze them in the same way. Specifically, we suggest that there is only one clitic area for these clusters in which the HI works as a place nominal located structurally in the nominal layer.