Joana Rosselló (UB) ‘La composicionalitat a debat: una presa de posició des de la lingüístic’

Seminari del CLT

Divendres, 19 de desembre de 2025
Horari: 15:30h
Aula 202

Resum:
La composicionalitat lingüística requereix mots, o equivalentment, es fonamenta en la unió de semàntica i fonologia. Contràriament al que reivindiquen estudis recents, les combinacions de crits animals —mallerengues japoneses, ximpanzés i bonobos— no mostren una composicionalitat assimilable a la lingüística ni podrien constituir-ne el precursor evolutiu. Aquestes reivindicacions de composicionalitat se centren en la part de la definició freguiana de composicionalitat relativa a la sintaxi, que s’hi entén en un sentit rebaixat, de vegades d’acord amb propostes ofertes des de la lingüística mateix (Schlenker, Rizzi, Gil, etc.). Aquesta rebaixa, però, no és el punt més feble del seu argumentari (contra Bolhuis et al.). És més greu ignorar la part de la definició de composicionalitat relativa a les unitats que entren en joc: els crits animals no signifiquen com ho fan els morfemes/mots i no poden, doncs, projectar-se sintàcticament igual que ells, cosa lligada al fet que només els mots tenen fonologia. La posició defensada aquí fa compatible l’absència de composicionalitat en la comunicació animal amb la presència de composicionalitat en la cognició tant d’animals (papions; Dautriche, 2022) com d’humans sense llenguatge (Vicente et al., 2023). Aquests casos apunten que filogenèticament i ontogenèticament, sense fonologia, la composicionalitat resulta intransferible al llenguatge. La composicionalitat lingüística, en canvi, seria exportable a altres dominis.