Projectes anterior

Projecte FFI2017-87140-C4-1-P
Redes de variación microparamétricas en las lenguas románicas

El projecte té com a objectiu explorar la variació microparamètrica de les llengües romàniques adoptant un enfocament tant descriptiu com formalista basat parcialment en la Teoria de Paràmetres i la idea que aquests poden conformar una xarxa lingüística (i.e., un conjunt de dependències entre punts de variació, llengües o propietats lingüístiques). Per tal d’aconseguir aquest propòsit, durem a terme un estudi de diversos fenòmens lingüístics, parant especial atenció a les relacions d’interfície entre diferents components gramaticals: lèxic, fonologia, morfologia, sintaxi, semàntica i discurs.

Les propostes formals es basen en la hipòtesi que la variació lingüística està determinada per un procés de presa de decisions basat en l’evidència lingüística disponible per al nen/a. Aquest procés dona lloc a una cascada d’opcions binàries (paràmetres), la qual, en darrera instància, conforma una xarxa. Les propostes prèvies sovint ofereixen un plantejament limitat de les xarxes (cf. Baker 2001, Biberauer i Roberts 2015, i.a.). Aquest projecte defensa, en canvi, la idea que la complexitat de les dependències de les xarxes de paràmetres pot reflectir la complexitat de l’anomenada Jerarquia de Chomsky (cf. Chomsky 1956), sobretot si es tenen en compte les interaccions d’interfície. Creiem que això és positiu, almenys per tres motius: (i) perquè dona compte de les relacions interlingüístiques que les xarxes convencionals no poden codificar; (ii) perquè es planteja la hipòtesi que la Jerarquia de Chomsky s’aplica no només als mecanismes presents en les llengües naturals, sinó també a aquestes i a les propietats lingüístiques en si mateixes; i, finalment, (iii) perquè ens permet desenvolupar una (actualment inexistent) teoria de tipus de paràmetres.

Empíricament, aquest projecte se centra en diferents fenòmens de la gramàtica de les llengües romàniques, sobretot dins del context ibèric. Això ens permet abordar aspectes relatius tant al contacte com a la variació de llengües, fins i tot en el cas de varietats no relacionades filogenèticament (el basc a Ibèria, les llengües natives a Amèrica). L’escenari proporcionat per la Península Ibèrica és un “laboratori lingüístic” interessant, el qual ens permet abordar les nostres preguntes d’investigació de manera realista; es tracta, sens dubte, d’un escenari difícil d’emular a qualsevol altra part d’Europa, no només per la complexa i manejable situació que ofereix, sinó també perquè podria estendre’s fàcilment al món llatinoamericà.

En l’organització d’aquest projecte coordinat hi intervenen quatre universitats: UAB (subprojecte coordinador), UAM, UdG i UCM. Aquest projecte permet afrontar les preguntes teòriques i els reptes empírics d’una manera sistemàtica, eficient i exhaustiva. Més concretament, l’atenció teòrica se centrarà, d’una banda, en les interfícies sintaxi-lèxic i sintaxi-discurs (subprojectes 1, 2 i 3), sintaxi-semàntica (subprojectes 2 i 4), sintaxi-morfologia (subprojectes 1, 2 i 3) i, de l’altra, en fenòmens com el contacte entre llengües (subprojectes 1 i 3) i la variació lingüística (tots els subprojectes). Dins del pla empíric, el projecte coordinat es concentrarà en les varietats romàniques, tant europees (tots els subprojectes) com americanes (subprojectes 2 i 4), però sense deixar de tenir en compte aquelles llengües no romàniques amb les quals l’espanyol interactua (el basc, les llengües natives d’Amèrica i les llengües de la immigració).

Projecte FFI2017-87699-P
Desenvolupament, adquisició i mecanismes de variació lingüística

Des del seu naixement, la gramàtica generativa ha destacat l’adquisició del llenguatge com l’argument principal sobre el qual sustentar la hipòtesi de la Gramàtica Universal. En aquest projecte, examinarem alguns dels supòsits que se solen adduir en relació amb l’adquisició, a saber, el patrimoni genètic i la pobresa de l’estímul.

Des del seu naixement, la gramàtica generativa ha destacat l’adquisició del llenguatge com l’argument principal sobre el qual sustentar la hipòtesi de la Gramàtica Universal. En aquest projecte, examinarem alguns dels supòsits que se solen adduir en relació amb l’adquisició, a saber, el patrimoni genètic i la pobresa de l’estímul.

El nostre objectiu és incorporar idees de la Teoria dels Sistemes de Desenvolupament a un model del desenvolupament del llenguatge més d’acord amb el pensament biològic contemporani pel que fa referència al paper dels gens, el creixement i l’entorn durant l’ontogènesi, no necessàriament en contradicció amb les tesis Minimalistes més recents. En el camp empíric, ens proposem estudiar dos dominis tot just explorats: l’adquisició de la interfície pragmàtica-prosòdia i la sintaxi en l’estadi preproductiu.

Pel que fa a la primera, considerarem els marcadors prosòdics d’evidencialitat, relacionats amb la Teoria de la Ment i l’adquisició dels quals es considera tardana, i l’adquisició de l’entonació i la sintaxi del focus, que mostra una notable variació lingüística. Els resultats haurien d’informar-nos sobre si l’adquisició segueix trajectòries diferents en funció de les propietats de la llengua o si hi ha pautes universals de desenvolupament.

Pel que fa a la sintaxi preproductiva, hi ha evidència que els infants fixen els paràmetres associats a l’ordre de paraules abans dels 19 mesos, malgrat el fet que aquests ni tan sols produeixen encara seqüències de dues paraules. Aquests troballes apunten cap al caràcter perceptiu de la fixació de paràmetres. Dissenyarem una sèrie d’experiments en els quals s’investigui la comprensió de l’ordre de paraules (canònic i no canònic), tenint en compte variables com ara la presència / absència de cas morfològic i marques de concordança, en edats molt precoces (dins del rang de dels 16 als 19 mesos).

L’equip d’investigació incorpora a membres dins de la tradició biolingüística i de l’estudi de l’adquisició i aspira a estendre ponts entre les dues amb la participació d’un equip interdisciplinari d’antics col·laboradors format per un lingüista, dos psicòlegs i dos biòlegs.