Projectes actuals

Project TURING (The Language Understanding of Artificial Intelligence Applications) is funded by the National Research State Agency. The language abilities of Large Language Models (LLMs) are a matter of intense, ongoing debate. On the one hand, some scholars believe that such models have passed the Turing test, because they exhibit linguistic behavior that looks indistinguishable from that of a human; possibly even showing strong parallels to how children extrapolate the morphophonological rules of language during first language acquisition. On the other word, other scholars have called for caution, arguing that LLMs are unable to master meaning and grammar. TURING will contribute towards filling the knowledge gap that surrounds the language abilities of LLMs by performing the first systematic investigation of different AI applications, in different languages, while tapping into various domains of language (syntax, morphology, semantics, and pragmatics).

The aim of this project is to study the interaction between phonology and morphology using constraint-based models such as Stratal Optimality Theory, Transderivational Correspondence Theory in parallel Optimality Theory, and Distributed Morphology. Empirically, we examine phenomena found in Romance languages and beyond.

Aquest projecte investigarà quines categories funcionals poden ser expletives en les llengües naturals, d’acord amb la hipòtesis segons la qual, malgrat no introduir cap contribució semàntica al significat lingüístic, aquestes categories transmeten significats expressius més enllà de la gramàtica. Així doncs, aquest projecte aspira a tenir una contribució important a la teoria lingüística pel que fa a comprendre què pot considerar-se una categoria expletiva en la Gramàtica Universal, el programa minimalista de la gramàtica generativa, la semàntica formal i el model de semàntica de compromisos desenvolupat per a la interfície sintaxi-pragmàtica. Cobrirem estudis sincrònics i diacrònics que augmentaran el nostre coneixement de què és un bon candidat a una categoria expletiva i quins són els canvis potencials que afecten un ítem lingüístic fins a convertir-se en un ítem expletiu. El present projecte també té una perspectiva experimental mitjançant la introducció d’estudis d’elicitació i estudis de corpus. Es recopilaran dades procedents de modalitats orals i escrites de les llengües naturals objecte d’estudi per mitjà de diversos mètodes psicolingüístics de les seqüències lingüístiques. També volem entendre fins a quin punt els elements expletius són opcionals i redundants, tant en la comprensió com en la producció d’enunciats. La recerca a partir de corpus, com la realitzada en relació amb l’aparició de marcadors discursius deverbals en espanyol, es realitzarà accedint a corpus públics de les llengües investigades (e.g. CORPES XXI, CORDE, CICA, Davies’ corpora).

El Centre de Lingüística Teòrica (CLT) té per objectiu l’estudi del llenguatge i de les llengües naturals des d’una perspectiva teòrica i experimental. Així doncs, l’àrea d’investigació del CLT és la teoria gramatical en un sentit ampli del terme, i l’equip de lingüistes que el constitueix fa recerca en camps que inclouen la sintaxi, la semàntica, la fonologia, la morfologia, la lexicologia, la pragmàtica, l’adquisició del llenguatge i la variació diacrònica.

La voluntat del CLT és contribuir a entendre millor com s’estructuren les llengües naturals i com són processades pels éssers humans. Les activitats de recerca que es desenvolupen s’orienten fonamentalment a l’estudi de les propietats universals del llenguatge i a la identificació de patrons de microvariació entre les llengües naturals, amb una atenció especial a l’anàlisi gramatical de les llengües romàniques. Hom adopta marc teòric integradora que parteix bàsicament d’una orientació generativa, alhora que incorpora metodologies dels estudis en àrees de lingüística aplicada.

El principals avenços en el camp de l’adquisició del llenguatge han tingut lloc en paral·lel amb el desenvolupament de la lingüística teòrica, l’abast empíric de la qual va créixer substancialment en la dècada del 1980 i del 1990 gràcies al desenvolupament de noves tècniques experimentals. Avui en dia, la recerca en l’àmbit de les bases biològiques del llenguatge i les tècniques disponibles per a investigar l’adquisició en edats primerenques fan possible plantejar qüestions impensables fa apenes deu anys. Els objectius del projecte són dos: primerament, estudiar la gramàtica infantil en un camp tan poc explorat com és el dels operadors i, segonament, reconsiderar els fonaments de l’adquisició a la llum de l’ecologia del desenvolupament.

Through testing linguistic illusions in different groups of bilinguals/multilinguals who speak different (combinations of) languages, this project will determine (i) whether exposure to more than one language facilitates setting a higher processing threshold in a way that makes bilinguals less fallible to cognitive illusions and (ii) what is the role of proximity in conferring biligual effects. Apart from its solid empirical contribution to understanding language processing in bi-/multilinguals, ATOM will make a substantial theoretical contribution too, by striving to frame its results in the context of a theory that moves beyond monolithic labels such as ‘bilingual advantage’ and ‘bilingual disadvantage’, situating them in the context of a novel trade-off approach, whereby enhanced performance in any cognitive domain entails certain costs and compensations.

El projecte coordinat Microparameters and Networks in Romance Variation(MINERVA) és una continuació natural del projecte anterior, que estava format també pels quatre mateixos subprojectes: UAB-1 (coordinador), UdG-2, UCM-3 i UAM-4. El nostre objectiu principal és investigar nous fenòmens de microvariació sintàctica en llengües romàniques mitjançant l’ús de les eines analítiques de la gramàtica formal. El nostre subprojecte se centra en l’anàlisi sintàctica de (i) nous patrons de l’estructura argumental tant del llatí com de llengües romàniques i germàniques, (ii) construccions adposicionals, (iii) fenòmens de reestructuració, (iv) estructures que contenen les categories funcionals de Temps, Aspecte i Mode i (v) fenòmens de gramaticalització i lexicalització, entre d’altres. A més a més, una novetat important del nou projecte coordinat és la inclusió de més aspectes de lingüística aplicada tals com ara l’estudi de fenòmens de contacte lingüístic, el desenvolupament d’un atlas sintàctic de l’espanyol (ASinEs) i l’estudi de la variació lingüística a les aules de Secundària i L2.