Trotzke and Giannakidou advance the strong hypothesis that exclamative sentences and exclamations can be reduced to a combination of three basic sentence- types (declaratives, interrogatives, and imperatives) with added intensity for emphasis. Moreover, they give convincing arguments for treating root exclamatives as clauses subordinated to an emotive predicate. In this commentary I briefly evaluate such claims on empirical and theoretical grounds.

Aquest article ofereix la primera descripció formal completa de les propietats pragmàtiques i sintàctiques dels adjectius expressius del català, com fotut -da (Ets un fotut comediant) o puto -a  (Això és una puta mentida). Pel que fa a l’aspecte interpretatiu, els adjectius expressius es caracteritzen per incorporar un contingut emocional associat a la perspectiva del parlant que no té un impacte en la semàntica denotativa, sinó en un nivell expressiu independent. Pel que fa a la sintaxi, a diferència dels adjectius qualificatius, els adjectius expressius no s’acostumen a quantificar, tendeixen a aparèixer en posició prenominal i es combinen per obtenir efectes intensius. En conjunt, l’estudi d’aquests elements sovint menystinguts ens dona una important visió sobre les connexions entre semàntica, pragmàtica i sintaxi i també sobre la manera com els elements lèxics desenvolupen significats expressius.