Anna Bartra: Sobre l’arquitectura del SD en català antic

Seminari del CLT

Sobre l’arquitectura del SD en català antic
ANNA BARTRA (UAB)

Divendres, 10 de maig de 2019
Aula 202, 15:30

Tant en la tradició filològica clàssica com en treballs recents de sintaxi diacrònica formal s’ha destacat que l’ordre de constituents en els SDs en les llengües romàniques antigues conserva una llibertat que l’acosta més a la situació del llatí que no pas a la de les llengües romàniques contemporànies.  En treballs clàssics sobre l’ordre de mots en llatí, com el de Marouzeau (1922) ja s’argumenta en contra d’aquesta aparent llibertat. La dificultat per donar una explicació a la variació en l’ordre de mots fa que en la teoria de Principis i Paràmetres es defensi l’existència de llengües no configuracionals. Un cop abandonada aquesta concepció, cal trobar una explicació que compleixi els requisits que imposa una gramàtica jerarquitzada. Poletto (2016), entre altres, defensen l’existència de posicions de Tema i Focus en la perifèria esquerra del SD, de forma paral·lela a com la teoria cartogràfica (Rizzi 1997 & seq.) ha proposat per al SComp. En la presentació examinaré si el català antic ofereix exemples paral·lels als de l’italià antic i en quina mesura aquestes posicions encara estan disponibles en català contemporani i presentaré una primera hipòtesi de treball sobre els resultats. Les dades ens obliguen a una precaució metodològica: cal ser molt curosos a l’hora d’avançar hipòtesis sobre l’estructura oracional en la llengua antiga, perquè els textos disponibles poden oferir una visió esbiaixada de la realitat lingüística de l’època. D’altra banda, creiem que una explicació relativament més simple dels ordres observats és possible, atenent els diversos factors implicats en l’evolució de l’estructura del SD.

In examining the structure of the DP in Old Romance, the researcher is faced with the question of the differences between its structure and the one in Latin.  Once the hypothesis of Latin as a non-configurational language has been abandoned (Ledgeway 2010 a.o.), the (apparent) free word order in the DP and the CP needs an explanation with the tools of a hierarchically constrained grammatical theory. Cartographic approaches have been presented as a fruitful framework. Poletto (2016), among others, have argued for an analysis based on focalization and topicalization movements to the left periphery of the DP, in a way parallel to the ones targeting Focus and Topic positions in the layered CP projection. We will present data allowing us to address a first look to the order properties of Old Catalan DPs. We will try to verify the above mentioned hypotheses and to answer the questions they raise, namely (1) do Old Catalan DPs show the same patterns as Old Italian and other Romance variants?; (2) why are some alleged positions no more available in Contemporary Catalan?, and (3) do we need to assume the proposed left peripheral positions in the Old Romance DP or rather could the facts about order receive a more simple explanation? We aim to present some data that could help answering (1) and (2) and make some hypotheses about (3).