BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
METHOD:PUBLISH
CALSCALE:GREGORIAN
PRODID:-//WordPress - MECv7.34.2//EN
X-ORIGINAL-URL:https://clt.uab.cat/
X-WR-CALNAME:CLT Centre de Lingüística Teòrica
X-WR-CALDESC:Grup de Recerca Consolidat Gran des del 1993 i reconegut com a Centre d'Estudis i Recerca de la UAB el 2006.
X-WR-TIMEZONE:Europe/Madrid
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
X-LIC-LOCATION:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T030000
RRULE:FREQ=YEARLY;BYMONTH=03;BYDAY=-1SU
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T020000
RRULE:FREQ=YEARLY;BYMONTH=10;BYDAY=4SU
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
X-MS-OLK-FORCEINSPECTOROPEN:TRUE
BEGIN:VEVENT
CLASS:PUBLIC
UID:MEC-d8ea5f53c1b1eb087ac2e356253395d8@clt.uab.cat
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20210305T153000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20210305T170000
DTSTAMP:20210216T111853Z
CREATED:20210216
LAST-MODIFIED:20220531
PRIORITY:5
SEQUENCE:1
TRANSP:OPAQUE
SUMMARY:C.Pons – La interfície fonologia-morfosintaxi: discussió a partir de dos fenòmens del català
DESCRIPTION:Seminari del CLT\nLa interfície fonologia-morfosintaxi: discussió a partir de dos fenòmens del català\nCLÀUDIA PONS-MOLL (UB)\nDivendres, 5 de març de 2021\nHora: 15:30\nSeminari en línia\nEnllaç al seminari\nEn aquesta xerrada tractarem de dos fenòmens del català que corroboren que certs requisits prosòdics poden incidir en la configuració morfosintàctica de determinades construccions. D’una banda, veurem com la prominència característica dels inicis de la unitats prosòdiques (Selkirk 2011), que es materialitza, entre d’altres, en el rebuig de l’ocurrència d’elements de caràcter no lèxic en aquesta posició (Bennett et al. 2016, Itô & Mester 2019), és el que explica el comportament de determinades aposicions restrictives en el català de Menorca, en què l’article personal es realitza davant de nom personal començat en consonant (es conco en Jaume), però no ho fa quan comença en vocal (es conco Àngel). Un comportament, de fet, totalment inesperat des d’un punt de vista estrictament sil·làbic, atès que en el primer cas es genera una coda preconsonàntica i en el segon, una síl·laba sense obertura i un hiat. D’altra banda, veurem com la predisposició a ubicar el pes prosòdic (ja sigui sobretot mitjançant un major nombre de síl·labes, però també per mitjà d’obertures i codes complexes, consonants amb obstruents a l’obertura, consonants amb sonants a la coda, vocals més sonants, etc.) en l’extrem final de la frase fonològica (Bolinger 1962, Selkirk 1995, Molin 2012, Wright et al. 2005, Ryan 2011, 2019) és el que pot explicar, tal com s’ha demostrat per a altres llengües com ara l’anglès, el francès o l’alemany (Ryan 2011, 2019; Pinker & Birdsong 1979; Müller 1997), l’ordre que tendeixen a adoptar els elements que integren, entre d’altres, les estructures binominals i altres estructures coordinades del català (mar i muntanya, cel i terra, blanc i negre, rics i pobres, sang i fetge, carn i ungla, camp o ciutat, parcs i jardins, dolç i salat; parts i quarts, a tort i a dret; mar i cel, ras i curt; llum i gas), quan no hi intervenen, és clar, altres imposicions, com les de caire fonotàctic, sintàctic, semàntic, pragmàtic, o freqüencial.\n
URL:https://clt.uab.cat/activitats_clt/c-pons-la-interficie-fonologia-morfosintaxi-discussio-a-partir-de-dos-fenomens-del-catala/
ORGANIZER;CN=Centre de Lingüística Teòrica:MAILTO:cr.clt@uab.cat
CATEGORIES:Seminaris
LOCATION:Seminari del CLT en línia
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://clt.uab.cat/wp-content/uploads/2021/02/52013991_2178469712482457_4691154625779204096_n.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR